Mi tierra digna / La meua terra digna

No vull,

no vull veure els teus crits de foc,

no veure el teu cabell verd, nu,

no vull veure els teus hàbitats plens de por

ni pensar que la teua frescor se'n ha anat lluny.

No ho vull, perquè tu si que m'has vist créixer,

i tot i que siga negre ara el teu color, et vull,

perquè verd es el teu espirit, imposible desaparéixer,

i pot ser vere't patir siga un càstic més que dur

però els veritables heróis per els seus, pateixen.

No vull,

sí, sí vull,

vull pensar que no pot pasar-te res mal,

vull vere't de nou plena de verd i buida de fum,

vull tindre't aprop, viva i que no plores mai;

perquè si digna eres, es de poder-te dir que et vull.

Perquè si aquesta és una vall digna, 

no és pas perquè ho digués un líder,

és perque la mateixa muntanya mai es retira,

i ens mostra que abans d'anarnose'n, hem de vindre.