viernes, 20 de septiembre de 2013

...no m'oblides

21 de septembre...

Amb la mà al cor us salude.

Pot ser siga el mateix món que fa dos anys...però és més freda aquesta nit que mai...tants sentiments que no sóc capaç d'expressar em maten com un ganivet al cor...

Soc una ferida sagnant que no mai es tancarà, sóc un soldat sense fusell, sóc un ànima sense forces...però també sóc la persona més insistent que mai has conegut, i això em cura, això em protegeix...això m'alça del terra...

Avui tindríes una tardor més...i que irònic és que quante més primaveres deuries tindre, menys sentit té aquesta per mi, sent sòl feliç a l'hivern, on la gelor del meu cor no em dol, no m'empreny...

Fa poc vaig llegir que qui sotmés als demés, és fort, però qui se sotmet a u mateix és poderos...i no vaig poder evitar pensar en què seríes tú, que podíes sotmetre davall el teu puny a un món sencer...

Avui no et puc regalar res...ni una poesía...ja que no tinc forces...ni un capítol nou de Versia on descriure't de nou...ja que no m'apleguen les llàgrimes per tant...

Però he trobat el regal perfecte per hui.

Et regale els meus somnis...ja que porte dos anys somiant-te:

Com bé sabràs, jo mai somie, ja que em solia passar la major part del día pensant en la nostra novel·la, però ara un mateix somni m'ha fet recòrrer llocs i situacions increíbles...

T'he vist a Àsia, a les amèriques, t'he vist anit i fa milers d'anys, t'he vist riure i t'he vist renyar...però en tots, i sense cap excepció, en tots el primer que faig en veure't és abraçar-te...donar-te l'abraçada més forta que els meus menuts braços poder proporcionar...i me'n adone que és un somni...tú ja no estàs...i ho sé...sé que és tot fals...però sóc molt feliç, i no et dic res, no em dic res...sols calle i no deixe de mirar-te...

Però mai parles...no...perquè crec que comence a oblidar la teua veu...fins que ho recorde...recorde qui és l'única persona que em deia Vicente amb aquella força, aquell...aquell orgull...i tot i que ja en fa casi dos anys que no et sent...sé que és la teua veu la que m'alça en caure.

Avui és el teu aniversari...i et done els meus somnis, la meua valentia per veure't, et done les meues nits, les meues històries, el meu valor i el meu orgull...però sols et demane una única cosa...


...no m'oblides.

Felicitats...

E.M.S.A.















No hay comentarios: